PASSIÓ PEL PESSEBRE

Anem a trobar-lo per parlar una bona estona de les dues passions que formen part de la seva vida. Els records flueixen de pressa i s’entrecreuen formant un torrent de paraules i vivències riquíssim. En Ramon és un home savi, de tarannà discret, detallista, enginyós, patidor, compromès. Potser de poques paraules però les que gasta són ben rumiades, amb un bagatge cultural immens que intenta amagar darrere una barrera d'humilitat i senzillesa que defensa en va en un intent de passar desapercebut però els que el coneixem, sabem molt bé que per molt que ho provi no ho aconsegueix. Amic dels seus amics, tal vegada pocs, però bons. Li agrada compartir una bona taula amb els companys pessebristes, on el fa feliç un senzill pa amb tomàquet i pernil i si pot ser unes bones carxofes, també. Les arts gràfiques han estat el seu ofici fins a la jubilació. La composició, el disseny, la impressió no han sigut cap secret a l’hora de confegir centenars de fulletons, cartells i targetes que dur...

Valeri Barderi i Soler La Carolina és sòcia de l’Agrupació, per “herència” i per convenciment. El seu avi Valeri Barderi i Solé ,1890-1960 i el seu pare Valeri Barderi i Sagristà 1927 – 2001 , varen ser destacats figuraires i pessebristes que van traspassar la seva passió a la neta i filla i aquesta als seus fills i nets. Es podria dir que l’avi va obrir traça, continua oberta i va endavant . La tradició de fer el pessebre de molsa ha estat sempre present a casa seva però fa poc s’ha llençat de cap al pessebre de diorama, ella mateixa diu que és a les beceroles, però tot es començar i perdre la por a les tres dimensions. I encetem una conversa que flueix plàcidament, on un enfilall de records es lliguen i deslliguen durant una bona estona. - Parla’ns dels “teus” pessebristes . El meu avi era en Valeri Barderi Solé, el vaig conèixer molt poc perquè jo tenia 2 anys quan va morir, però a la familia ha quedat part de la seva obra que era ben extensa, però dispers perquè regalava pece...

Amb Carles Palau Puig, biòleg, ànima i promotor del VIVER TRES TURONS de Sant Feliu del Racó, Vallès Occidental. Un viver de producció i rehabilitació ecològica per a riberes, depuració d'aigües i bioenginyeria. L’hem anat a trobar per parlar de coses que ell coneix molt bé i n’ aclarirà forces que potser ignoràvem. En Carles explica les coses de manera fàcil i amb una rialla franca que sempre porta posada. Com a pessebristes que som, els materials que fem servir als nostres pessebres populars son naturals, tals com l’escorça, el suro, terres, pedres, sorra… i sobretot les molses. Aquest és un element a conèixer i parar compte. Si preguntes a ull, de forma arbitrària que és la molsa, la resposta divertida és: “allò dels pessebres, allò d’entremig dels bolets, allò que fa olor de bosc...” però com tot, cal ajupir-se i mirar les coses amb ulls d’aprendre. Comencem per la pregunta essencial i partir d’aquí se’ns obre un món ampli i en certa manera desconegut. - Carles, que és la ...