LA VIDA A CASA D’UN PESSEBRISTA
En 80 anys d’història en una agrupació és fàcil que hi passin diferents generacions d’una mateixa família, en la nostra dèria de conservar i divulgar la tradició hi trobem fàcilment fins a tres generacions que conviuen en la mateixa afició, tot i que costa trobar jovent que continuï dedicant hores de son i lleure a un art que fa com les danses: Es fa i es desfà. Potser la gràcia es troba en que la seva vida de lluïment es curta i es renova cada amb la mateixa empenta, perquè la mou el retrobament amb arrels que venen de molt endins i de molt lluny. En aquest article, la Pilar Porcel, esposa d'un gran pessebrista en Ramon Avellaneda i Camins i mare d'en Zequi mestre pessebrista i àvia de la Mar i la Clara pessebristes novelles, explica les seves vivències del que significa un trosset de vida entremig de molsa, guix, figures. LA VIDA A CASA D’UN PESSEBRISTA El fet de bastir pessebres és una tradició molt arrelada a les llars catalanes. Recordo amb una certa enyorança els pess