PASSIÓ PEL PESSEBRE

Aquest any he tingut l’honor de bastir el pessebre gran, el del Naixement a l’ Agrupació de Pessebristes de Sabadell, juntament amb l’Emilia i l’Emili, dos grans pessebristes i amics amb els quals he compartit el disseny i la construcció d’aquest pessebre. Els pessebre artístic de diorama de grans dimensions exigeix una dedicació i concentració quasi estoica, molts vegades traient hores de dormir, cal ser exigent en el disseny i la realització per fer-lo realista, acurat en els detalls i sobretot la vivesa perquè el pessebre ens pugui parlar, afegint-hi un bon treball de pintura i il·luminació, i lligant-ho tot per tal d’obtenir un bon al resultat final. Es obvi que per aconseguir-ho ens pot ajudar molt, fer el pessebre en equip, fent un bon repartiment de tasques, sumant esforços. Així ha estat aquest any, hem anat com una màquina ben greixada, veient com el pessebre avançava en tots els fronts. Mantenint la idea inicial però ajustant-la a cada moment depenent del que ens demani el pe...

Què vull dir, amb  passió Un pessebre ha de ser fruit de la passió pel que estem creant. No sols copiem un carrer, un monument una façana com si fos una maqueta neta i perfecta a la qual hi posem unes figures. Tenim l'oportunitat de posar-hi ànima, de fer sentir a l'observador un seguit de sensacions ,  i experiències ,  que sols reproduint pulcra i exactament determinada construcció no aconseguirem. També podem dir que ha de tenir vida. Quan l'estem creant, no cal que copiem una fotografia, afegim-hi creació pròpia ,  podem fer un pessebre amb un aiguabarreig d'idees i creacions per arribar a l'objectiu d'allò que volem mostrar. Observem ,  observem i observem aquells racons, aquells detalls aquells paisatges que  ens  ajudaran a donar vida . Com deia el gran mestre Josep  Pagespetit  "saber mirar" el món i poder ...

Com tot, la construcció de pessebres evoluciona i el poder tenir a l'abast materials diversos dels que anys enrere no aprofitàvem prou la seva versatilitat, els pessebristes que som inquiets, descobridors i manetes els hem adaptat a la nostra feina pessebristica. Sempre hi haurà qui preferirà treballar amb guix, i disfrutar del moment del seu punt de plasticitat i fer meravelles amb una barreja tan senzilla com eficaç, de pols i aigua. No s´ha pas de menysprear   ni oblidar. De les teulades que anys enrere feia de guix escaiola i amb una gúbia rebaixava els espais marcats i els anava enfonsant per donar l´aparença de teules, vaig passar a tastar altres maneres de fer-les, molt més lleugeres però igual d´entretingudes. Tenim a l´abast materials lleugers i fàcilment manipulables com el poliestirè extruït, un material que d'ecològic no en te res, però ha vingut per quedar-se, i en tot el sentit de la paraula, és difícil parlar de reciclatge, el cartó ondulat o la goma eva.. El ca...