PASSIÓ PEL PESSEBRE

Valeri Barderi i Soler La Carolina és sòcia de l’Agrupació, per “herència” i per convenciment. El seu avi Valeri Barderi i Solé ,1890-1960 i el seu pare Valeri Barderi i Sagristà 1927 – 2001 , varen ser destacats figuraires i pessebristes que van traspassar la seva passió a la neta i filla i aquesta als seus fills i nets. Es podria dir que l’avi va obrir traça, continua oberta i va endavant . La tradició de fer el pessebre de molsa ha estat sempre present a casa seva però fa poc s’ha llençat de cap al pessebre de diorama, ella mateixa diu que és a les beceroles, però tot es començar i perdre la por a les tres dimensions. I encetem una conversa que flueix plàcidament, on un enfilall de records es lliguen i deslliguen durant una bona estona. - Parla’ns dels “teus” pessebristes . El meu avi era en Valeri Barderi Solé, el vaig conèixer molt poc perquè jo tenia 2 anys quan va morir, però a la familia ha quedat part de la seva obra que era ben extensa, però dispers perquè regalava pece...

Al assabentar-me  que en Joan ens havia deixat, vaig sentir una pena profunda en pensar que tenia una conversa pendent amb ell, no es podent deixar mai les converses pendents, ja no hi vaig  ser a temps ,  però quan   ens retrobem al voltant d’un pessebre quasi segur fent esgarrifar-nos amb el seu domini del color, la perspectiva, els materials, el volum, i sobretot la seva valentia a l’hora de posar una infinitat de termes en un espai reduït, l’acabarem o en recomençarem moltes altres. En el repartiment de premis d’aquest any, mentre ens despeníem, vaig coincidir amb un dels fills d’en  Joan , crec que l’Andreu  ( jo sempre els confonc) que a l’hora estava esperant als seus fills que havien vingut a recollir  el premi corresponent, li vaig preguntar per el seu pare com estava, diu,   dons esta be aquest any a tornat a fer el pessebre de la pastisseria Sallés . Dons ja ho veieu fins l’últim dia al peu del canó. Aquest dies m’han vingut a...