AVUI PARLEM DE LA MOLSA
Amb Carles Palau Puig, biòleg, ànima i promotor del VIVER TRES TURONS de Sant Feliu del Racó, Vallès Occidental. Un viver de producció i rehabilitació ecològica per a riberes, depuració d'aigües i bioenginyeria.
L’hem anat a trobar per parlar de coses que ell coneix molt bé i n’ aclarirà forces que potser ignoràvem. En Carles explica les coses de manera fàcil i amb una rialla franca que sempre porta posada.
Com a pessebristes que som, els materials que fem servir als nostres pessebres populars son naturals, tals com l’escorça, el suro, terres, pedres, sorra… i sobretot les molses. Aquest és un element a conèixer i parar compte. Si preguntes a ull, de forma arbitrària que és la molsa, la resposta divertida és: “allò dels pessebres, allò d’entremig dels bolets, allò que fa olor de bosc...” però com tot, cal ajupir-se i mirar les coses amb ulls d’aprendre.
Comencem per la pregunta essencial i partir d’aquí se’ns obre un món ampli i en certa manera desconegut.
- Carles, que és la molsa?
D’entrada és una espècie vegetal protegida igual que el vesc, el grèvol…
La molsa és un briòfit, és a dir, popularment s’anomenen molses, el seu origen és l’aigua i és molt antic.
Son plantes molt senzilles a diferència de les plantes superiors que tenen vasos conductors, arrels, tija , flors, llavors… les molses no tenen res d’això per això son plantes petites
arrapades a terra sense assolir gran alçada al no tenir arrels desenvolupades de sosteniment i sobretot necessiten un mitjà humit per a subsistir, tot i que poden aguantar períodes de sequera i tornar a verdejar quan la humitat o l’aigua es fa present, al no tenir vasos conductors fan servir un sistema per a la captació i transport de l’aigua de cèl·lula en cèl·lula, actuen com un paper secant.
I al no tenir llavors el sistema de reproducció es fa per la dispersió d’espores.
-Quina és la seva funció?
Molt important. És la de protecció i conservació de la humitat i de frenar l’erosió de les primeres capes del sòl, son grans protectors de la biodiversitat al donar aixopluc a gran quantitat d’invertebrats que poden viure i alimentar-se en el seu substrat i que sense aquestes plantes, desapareixerien.
El seu aspecte recorda la sensació de gespa, de coixí protector.
-On les trobem?
Bàsicament a les zones humides, fondalades, boscos d’avetoses, a les escorces d’arbres, vora les fonts, també arrapades a les pedres, teulades, murs… inclús a les ciutats en podem trobar. A les pinedes de Catalunya és fàcil trobar la més popular que és la dels pessebres anomenada: Pseudoescleropodium purum.
-Té enemics?
El canvi climàtic, sobretot causant sequeres perllongades o pluges torrencials.
Els senglars , cada vegada en més nombre, no és el seu aliment però tenen un musell molt poderós per a furgar i descalçar, també l’eruga que malmet els boixos, no ataca directament a la molsa però si que fa que entri més llum i el sotabosc s’asseca.
-Qui la protegeix?
Aquí, a casa nostra el Departament de Medi Ambient de la Generalitat fa controls i inspeccions i està regularitzada la seva comercialització.
-Un consell?
Comprar-la. Cal protegir el bosc i la vida que hi batega. Es troba en punts de venda de verd nadalenc pot ser molsa cultivada o vinguda d’altres països on es legal la seva comercialització. Al ser matèria orgànica es pot reciclar.
Moltíssimes gràcies Carles, per la teva col·laboració, si aconseguim que mirem a ran de terra amb una mica més de respecte ja hi haurem guanyat força.
Montserrat Masagué
Mestre pessebrista
Agraïments:
Carles Palau Puig, biòleg.
Gabriel Marquès, fotografies.