NEIXAMENT.


 Ucraïna.

 Nadal 2022.

( Avellaneda , Bartolomé)


El Naixement que tres companys varen bastir per posar-nos davant un mirall de esperança però , mirall trencat, esmicolat, destruït és un reflex fidel del que està passant no pas gaire lluny de les nostres fronteres, guerres absurdes d'incontrolable abast.

L'escena reflecteix amb cruesa una estació de metro esbudellada que deixa un forat de claror per ensenyar la destrucció absoluta damunt dels caps dels que allà s'arreceren...una dona incrèdula amb els ulls esbatanats mira amunt intentant entendre alguna cosa que no té cap sentit i malgrat tot la vida reneix en un racó i es fa palesa l'esperança, la resistència, la solidaritat. També hi són presents la incertesa, la por , la devastació. 

És un retrat potent. En dies de festes plenes de colors, de carrers plens de gent, d'alegria, a la nostra exposició aquest diorama sotragueja, porta a una realitat que esgarrapa i tant de bo provoqui al públic que s'hi ha aturat , que per un instant es pregunti íntimament si els colors grisos i negres que s'hi veuen i viuen, serem capaços de canviar-los algun dia. Que així sigui.

Un pessebre de gran format fet per Zequi Avellaneda i Francesc Bartolomé. Figures de Glòria Segarra.



ZEQUI AVELLANEDA I PORCEL. Pessebrista i figuraireSoci de l’Agrupació des de molt jove ha seguit les passes del seu pare, el també pessebrista i figuraire en Ramon Avellaneda i Camins.
Autodidacte agosarat, diferent , creador d’un treball intuïtiu, sap donar un potent cop de vista original i divers, que fa que l’espectador rebi les imatges d’un a manera molt particular.
Les seves figures saben mostrar la realitat més quotidiana, actual, imaginativa i a vegades també la més crua.


FRANCESC BARTOLOMÉ I PADRÓS. Pessebrista. Revolucionari, arriscat, valent. Ressalta per la seva forma d’aplicar la pintura al pessebre i dels temes que tria, també destaca a l’hora de plasmar les seves idees i dur-les a terme, capaç de fer diorames molt oberts i de grans paisatges.


SEGARRA I GUARCH.
Figuraire. És el perfecte binomi dels diorames del Francesc que sap interpretar perfectament el que ell pensa , el que ella vol i al mateix temps els seus companys de diorama, dotant les seves figures d’ un estat d’ànim i una humanitat molt destacable.

En el conjunt mostren un treball potent, atrevit, ben construït i d’una projecció social molt important.



MONTSERRAT MASAGUE