CERCANT HOSTATGE
Nadal de 2022.
(SANS,MILÀ,FAYOS,CAPDEVILA)
Tot això i molt més és el que ens transmet aquesta escena on es crea un ambient absolutament real banyat amb una llum zenital que s'esmuny entre els edificis i reforça els colors de les parets escrostonades i els terres empedrats i bonyeguts. Un diorama de gran format, on es pot palpar l'ambient i s’omple de la llum i els colors de la mediterrània.
Un pessebre de gran format bastit per Emili Sans i Joan Carles Capdevila.
Pintat per Maria Emilia Milà, i les figures creades per Francesc Fayos.
EMILI SANS i FARRÉ. Mestre Pessebrista. 1987
Pessebrista de l'Agrupació des de molt jove.
Ha construït diorames de gran format un any darrera l'altra, sense fallar mai. Un bon mestre i millor persona, home ple de bonhomia i raó, de silencis plens d'arguments que flueixen poc a poc perfectament pensats, de posat tranquil i capaç en un segon esclatar amb la més gran de les rialles, és un gran i el més bo dels amics, perfeccionista, observador minuciós, exacte, no troba mai el moment de plegar, de dir: pessebre acabat. Fins a l'últim minut encara troba detalls per afinar. Mestre de mestres de la perspectiva en el món del pessebre.
MARIA EMILIA MILÀ MASOLIVER. Mestre pessebrista, 1987
És una de les precursores junt amb el seu germà Ramon, del Grup Jovent dels pessebristes als inicis de l'Agrupació.
És la seva companya de vida i formen un equip perfectament equilibrat, l’Emili en el disseny i construcció i la Maria Emilia en la pintura, cal destacar una sintonia absoluta, segurament amb discrepàncies puntuals i visions ben diferents però que conflueixen en el mateix projecte des del primer pessebre. Pintora audaç que dels seus pinzells en surten games de colors de somni.
Pessebrista autodidacte i figuraire detallista, gran observador, boníssim aquarel·lista i dibuixant, enamorat del Pirineu i la seva arquitectura. Discret i generós, de caràcter molt discret amb els seus amics i els que l’envolten. Les seves figures expressen un realisme molt viu, i els sap donar uns posats de moviment molt naturals i vestides amb gran detall i molt ben acolorides.
JOAN CARLES CAPDEVILA I TATCHÉ. Mestre pessebrista i figuraire. 1982
S’inicia al món pessebrístic als 12 anys, amb Alfons Gubern a Castellar del Vallès, anys més tard entra a l’Agrupació de la mà d’Alfred Marsiñach.
Autodidacte absolut en diferents matèries, pintura, modelatge, arquitectura tradicional , restauració, emprenedor i treballador incansable, dinamitzador de l’Escola de pessebrisme de l’Agrupació, docent en modelatge i construcció de diorames, perseguidor de reptes, gran creador d’imaginació desbordada, persona de grans recursos. Amic fidel dels seus amics, enamorat del Pirineu, sobretot de l’Alt Urgell on hi te el cor i el cap.
Els seus pessebres i les seves figures tenen la força tel·lúrica de les muntanyes que tant estima, en tota la seva obra s’ hi reflexa detalladament la duresa de la vida rural, els oficis perduts, la tendresa d’una mare bressant un nen, el pastor carregat amb sarró, manta i paraigua o els paisatges immensos.
Aquesta connexió de tots quatre constitueixen un grup homogeni i potent amb unes obres molt significades i reconegudes en el món del pessebrisme.
MONTSERRAT MASAGUE