GERMANS CASTELLS, PASSIO I ART
A
A mig més d'abril, vaig entrar dins d'un univers, que desgraciadament te data de caducitat si no passa un miracle anomenat relleu. Per encàrrec de l'Agrupació de Pessebristes de Sabadell, amb dues companyes vàrem fer una visita al taller dels Germans Castells, al barri de Sants, per mirar d'adquirir figures de pessebre i reparar-ne unes quantes amb alguna extremitat ferida per culpa de molts anys de transitar entre pessebres i d'alguns accidents fortuïts
En Martí Castells, va obrir la porta del taller i amablement ens va fer entrar, vàrem recórrer el passadís llarg i estret fins arribar al que hauria estat el menjador d'aquella casa, avui convertit en aparador de figures minuciosament col·locades en vitrines per mides i jocs. Moltes i variades. I vàrem explicar-li el motiu de la nostra visita.
Després de d'una estona de conversa mirant l’extensa col·lecció de figures, va arribar un gran moment quan ens va convidar a entrar a l'obrador centenari i en obrir la porta va aparèixer amb tota la grandiositat el cor viu d'aquella feinada immensa. La calidesa de la claror d'aquell matí, feia lluir les prestatgeries altes fins al sostre amb milers de motllos de totes mides i formes, l'ànima que conformarà totes les figures de pessebre que surten per les mans d'aquests dos creadors. Un obrador llarg i alt acollia caixes i caixes plenes de figures cuites a punt de ser pintades. Al fons de tot el forn, l'element imprescindible que proporcionaduresa a les figures de motllo i de palillo de traç delicadíssim que surten sense parar de les mans dels germans Castells.
He vist tallers, però com aquell no n'havia vist mai cap, s'hi palpava l'art, amor i passió de la feina ben feta, orgull de país , de tradició atresorada durant molts anys entre aquelles parets.
I la conversa amb aquell mestre explicant sense cansar-se de la feina que escampen pel mon des de fa tres generacions, relliscava entre figures de pastors, marededéus i bous i feia de mal trobar l'hora de marxar.
Al sortir, la realitat del carrer em va fer tornar de cop al món del soroll, les presses, el trànsit, la gent. Darrera aquella porta que es va tancar amb un "a reveure" quedava aquell espai com suspès en el temps, amb la claror suau d'aquell matí, on la paleta de colors dominava tots els ocres i torrats de les figures sortides del forn esperant ser acolorides.
Vaig pensar, com es pot arribar a estimar tant un ofici? i la traça de fer-lo arribar a tantes mans del mon ?. Segurament sense saber que en cada peça hi va enganxada un bon tros del mestratge d'avis, oncles, pares i fills que han dedicat tota la seva vida a l'art de les figures de pessebre. Un matí difícil d'oblidar. Hi tornarem.
MONTSERRAT MASAGUE
Pessebrista i Figuraire